El nom de Montferri apareix per primera vegada l’any 1010. L’any 1072, es concedeix carta de població en la qual consten el castell de Montferri i les cases que li pertanyien.

Vilardida apareix en un document datat entre el 960-990, i Puigtinyós des del 1214.  L’origen i consolidació és medieval i està relacionat amb les conquestes del s.XII al regne de Taifa de Tortosa, tot i que s’han trobat vestigis ibers i romans. Des del s. XII el poble es deia Puigtinyós, però l’any 1917 canvià el seu nom pel de Montferri. Al s.XIII passa a mans del monestir de Santes Creus.

Durant la desamortització de Mendizábal, l’any 1835-1836, se  subhastaren per part de l’Estat les finques pertanyents al monestir i es formà dins el terme la gran hisenda del castell de Montferri, amb el nom de  Castell de Rocamora. La resta de propietats va ser adquirida per petits i mitjans propietaris.

Durant el segle XIX va viure com molts pobles del Camp de Tarragona, una l’expansió del conreu de la vinya, per la creixent economia dels licors, anisats i aiguardents. A començaments del s.XX van arribar a poc a poc l’electricitat, l’aigua corrent, l’escola i d’altres avenços tecnològics i socials. En aquests anys l’arquitecte Josep Mª Jujol fa el disseny de l’actual Santuari de Montferri (1925).

La guerra civil espanyola (1936-1939), va suposar una de les èpoques més fosques, amb pèrdua de vides. També es van perdre per sempre obres d’art, com el retaule barroc de la Mare de Déu del Roser a l’església de St. Bartomeu, i diverses imatges i talles.  

Actualment és un poble tranquil, envoltat de terrenys agrícoles, sobre tot vinya, avellaners i olivera, amb un bell paisatge rural, ben conservat,  ideal per perdre’s i gaudir del temps a l’aire lliure.