Visites:

Dissabtes i diumenges d’11.30 a 13.30 h.

La resta de dies es fan visites per a grups. Es poden reservar visites:

  • Al telèfon 977620377 (10 a 14 h. de dilluns a divendres)
  • Al correu electrònic: santuari@montferri.altanet.org 

Visites guiades a Montferri 

S’ofereix la possibilitat de participar en visites guiades en una ruta que discorre pel: poble antic, església, Santuari, caves Vives Ambrós i Cervesera artesanal “Les Clandestines.

Les visites es durien a terme bàsicament els dissabtes i la resta de dies dependria de les reserves.

Es poden reservar visites guiades:

  • Al telèfon 977620377 (10 a 14 h. de dilluns a divendres)
  • Al correu electrònic: santuari@montferri.altanet.org 

 

Fem història..

La devoció per la verge bruna estava molt arrelada entre els montferriencs i altres pobles de la contornada. Cada any, després de veremar, a darrers del mes d’octubre s’organitzava una excursió a Montserrat en la que participaven els vilatans de Montferri, abans Puigtinyós, i gent d’altres pobles propers, de tal manera que el dia 11 d’octubre de 1927, el rector de la parròquia de sant Bartomeu de Montferri, Mn. Joan Guilera Soler, es dirigí al Bisbat de Barcelona, on pertanyé la parròquia fins l’any 1957 en què passà al bisbat de Tarragona, i posà de manifest aquestes circumstàncies i demanà que se li donés caràcter de peregrinació.

El pare jesuïta Daniel Vives, nascut a Montferri l’any 1866, essent resant al cambril de la Mare de Déu de Montserrat un 25 de maig de 1922, tingué la idea d’apropar a les seves contrades, a l’Alt Camp, la Mare de Déu per tal que els  fidels no s’haguessin de desplaçar tant lluny.

Era el menor de sis germans i Daniel demanà al seu germà Josep, l’hereu, que li donés el turonet on avui hi ha el santuari per tal que es pogués construir. El lloc era conegut com “el corralet” o “corralot” perquè hi havia un dels corrals de ca l’Ambrós.

Contactà amb un familiar llunyà, Josep Maria Jujol, que era professor a l’escola d’arquitectura de Barcelona i col·laborador de l’incomparable Gaudí i  li entusiasmà la idea. Es traslladà a Montferri i en conèixer el lloc, l’any 1925, en feu un primer dibuix. El dia 15 de novembre del mateix any se’n posà la primera pedra.

El fuster, el Pere de cal Gil, feu els motllos de fusta per generar els maons, que es confeccionaven amb el ciment que comprava el pare Vives amb les donacions que rebia i amb l’arena i grava que s’aconseguia al riu Gaià.

Els maons es feien a tom de poble, totes les cases hi participaven en major o menor mesura. Es posaven a eixugar a la muralla prop de l’aljub que hi havia a cal Gassó i que feien servir per obtenir l’aigua que necessitaven per a la barreja.

Es distribuïa el ciment per les cases i al cap de quinze dies es passava amb els carros a recollir els maons.

Els motllos de fusta que encara avui es mostren al Santuari són alguns dels que es feren servir per aquesta primera fase de construcció.

Les peces per a la construcció d’aquesta arquitectura eren fetes amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment. La primera peça és un bloc de 30x15x5, la segona és un totxo de 30x15x5, la tercera una rajola de 20×10 feta amb barreja d’arena, escòria de carbó cremat a les màquines de tren i ciment. Aquesta peça petita i lleugera és la que s’ha utilitzat per fer les voltes. La quarta peça és una gelosia dissenyada pel mateix arquitecte Jujoli consisteix en un cor dins d’un triangle, sis cors en forma rodona formen una rosassa que ha servit per al tancament dels finestrals, produint així un joc de llums i colors molt interessant per a l’ambient d’aquest volum arquitectònic. L’última peça és un bloc corbat de 50x15x10 que ha fet possible la forma arrodonida de l’agulla central dedicada al Crist, la qual culmina amb una creu cimera de ferro que pesa gairebé 500 kg. És giratòria com un panell i es situa sempre en direcció al vent, a 33 m. de la base d’aquest santuari, igual que els 33 anys de Crist a la Creu.

La planta té forma de vaixell orientat cap a Montserrat. Tota l’estructura està formada per arcs parabòlics (o catenaris pels modernistes) sense que hi intervingui cap paret. El santuari té dos eixos d’assimetria: un que va d’una porta lateral a l’altra, i l’altre que va de la porta principal a la part de la proa del vaixell. Com a conseqüència del primer eix es formen dues semicúpules simètriques i, com a conseqüència del segon eix es formen tota una sèrie d’arcs botants a les petites naus laterals que juguen com a contraforts per assegurar l’equilibri de la nau central, ja que es tracta d’una construcció molt atrevida amb molt poca base 260 m2 i amb molta altura 33 m. que es troba ja en un lloc molt alt.   

La part central està pensada com un castell dels xiquets de Valls, amb dos elements essencials: 4 pilars formats en 6 blocs en forma d’estrella sobre els quals trobem vuit segments d’arc parabòlic tensat que carrega el pes de l’agulla central. Més quatre segments d’arc parabòlic natural que n’asseguren l’equilibri.

El medalló de trencadís de ceràmica que es troba a la part interior més alta de l’agulla és d’un autor dels nostres dies i representa l’anyell dret degollat de l’Apocalipsi sobre una creu de fons.

El cambril està pensat com a Montserrat, amb una escala a la dreta i a l’esquerra per pujar i baixar a saludar a la Moreneta. La planta del cambril és octagonal, sobre el qual hi trobem vuit segments d’arc parabòlics que formen una estrella ovalada de vuit puntes. L’encreuament d’aquests arcs ofereicen una forma d’inspiració mossàrab. El pis de la Moreneta també té com a planta un polígon octagonal, sobre el qual hi trobem vuit segments d’arc parabòlics que formen una estrella irregular de vuit puntes que, a més, és la base de la llanterna arquitectònica construida amb un joc de blocs i totxos que culminen formant una creu.

Les portes són de ferro forjat i les baranes, còpia idèntica d’unes baranes dissenyades pel mateix Jujol, també.

Sobre les voltes exteriors hi trobem la imitació de les formes de les roques de les muntanyes de Montserrat. Sobre els gabalets exteriors, tant del perímetre superior com inferior, hi trobem diverses creus de ferro forjat que alternen amb formes vegetals.

Finalment, l’any 1930, amb l’expulsió del país dels jesuïtes, el pare Vives s’exilià  i en la seva absència s’acabaren les donacions i els ingressos per tirar endavant el projecte, que s’aturà.  

L’any 1972 es feu una primera neteja de la zona i anys després es consolidà l’obra existent i es continuà fins a la finalització.

A principis dels anys noranta, amb l’empenta del sacerdot combonià Josep Maria Jané Coca, s’iniciaren les obres de restauració i consolidació. L’any 1987 se n’iniciaren les obres per a la culminació, sota la direcció del arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, amb Josep Cendrós com a constructor. Sense la intervenció dels dos sacerdots esmentats, la voluntat de l’ajuntament, presidit pel Sr. Joan Maria Jané Coca, i la col·laboració total i desinteressada del poble de Montferri, aquesta obra no s’hagués pogut acabar.

L’any 1999 finalment es pogué inaugurar.