Visites:
Diumenges d’11.30 a 13.30 h.
La resta de dies només es fan visites per a grups de més de 20 persones, podeu contactar amb la Sra. Ma. Mercè al 686763239 (horari d’atenció de 10 a 12 h. i de 17 a 19 h.) o bé mgasso2@gmail.com

 

 

Fem història..

La història comença als anys 20 quan el jesuïta Daniel Maria Vives, fill de montferri, que vivia a la cova de Sant Ignasi de Manresa va escriure que, un dia, mentre resava al cambril de la Verge a Montserrat li va venir al pensament que sobre aquest turó de Montferri hi calia un santuari dedicat a la Moreneta per acostar la Mare de Déu de Montserrat als pobles de Tarragona. Va cridar a l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador d’en Gaudí, i li va encarregar el projecte d’aquest santuari. La cerimònia de col·locació de la primera pedra va ser el 1925.

Els pagesos de Montferri han fabricat, des de l’inici, totes les peces per a la construcció d’aquesta arquitectura amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment. La primera peça és un bloc de 30x15x5, la segona és un totxo de 30x15x5, la tercera una rajola de 20×10 feta amb barreja d’arena, escòria de carbó cremat a les màquines de tren i ciment. Aquesta peça petita i lleugera és la que s’ha utilitzat per fer les voltes. La quarta peça és una gelosia dissenyada pel mateix arquitecte Jujoli consisteix en un cor dins d’un triangle, sis cors en forma rodona formen una rosassa que ha servit per al tancament dels finestrals, produint així un joc de llums i colors molt interessant per a l’ambient d’aquest volum arquitectònic. L’última peça és un bloc corbat de 50x15x10 que ha fet possible la forma arrodonida de l’agulla central dedicada al Crist, la qual culmina amb una creu cimera de ferro que pesa gairebé 500 kg. És giratòria com un panell i es situa sempre en direcció al vent, a 33 m. de la base d’aquest santuari, igual que els 33 anys de Crist a la Creu.

La planta té forma de vaixell orientat cap a Montserrat. Tota l’estructura està formada per arcs parabòlics (o cadenaris pels modernistes) sense que hi intervingui cap paret. El santuari té dos eixos d’assimetria: un que va d’una porta lateral a l’altra, i l’altre que va de la porta principal a la part de la proa del vaixell. Com a conseqüència del primer eix es formen dues semicúpules simètriques i, com a conseqüència del segon eix es formen tota una sèrie d’arcs botants a les petites naus laterals que juguen com a contraforts per assegurar l’equilibri de la nau central, ja que es tracta d’una construcció molt atrevida amb molt poca base 260 m2 i amb molta altura 33 m. que es troba ja en un lloc molt alt.   

La part central està pensada com un castell dels xiquets de Valls, amb dos elements essencials: 4 pilars formats en 6 blocs en forma d’estrella sobre els quals trobem vuit segments d’arc parabòlic tensat que carrega el pes de l’agulla central. Més quatre segments d’arc parabòlic natural que n’asseguren l’equilibri.

El medalló de trencadís de ceràmica que es troba a la part interior més alta de l’agulla és d’un autor dels nostres dies i representa l’anyell dret degollat de l’Apocalipsi sobre una creu de fons.

El cambril està pensat com a Montserrat, amb una escala a la dreta i a l’esquerra per pujar i baixar a saludar a la Moreneta. La planta del cambril és octagonal, sobre el qual hi trobem vuit segments d’arc parabòlics que formen una estrella ovalada de vuit puntes. L’encreuament d’aquests arcs ofereicen una forma d’inspiració mossàrab. El pis de la Moreneta també té com a planta un polígon octagonal, sobre el qual hi trobem vuit segments d’arc parabòlics que formen una estrella irregular de vuit puntes que, a més, és la base de la llanterna arquitectònica construida amb un joc de blocs i totxos que culminen formant una creu.

Les portes són de ferro forjat i les baranes, còpia idèntica d’unes baranes dissenyades pel mateix Jujol, també.

Sobre les voltes exteriors hi trobem la imitació de les formes de les roques de les muntanyes de Montserrat. Sobre els gabalets exteriors, tant del perímetre superior com inferior, hi trobem diverses creus de ferro forjat que alternen amb formes vegetals.

Finalment, el jesuïta va marxar a l’estranger i la junta d’obres es va quedar sense el finançament necessari per pagar el ciment i els paletes que treballaven a l’obra, motiu pel qual la junta d’obres continuà amb dificultat fins que arribà la persecució religiosa que motivà l’abandonament de l’obra. La misèria de la postguerra impedí la continuació de l’obra fins que, l’any 1985 es realitzà la consolidació i l’any 1990 s’inicià la segona etapa d’acabament de l’obra. S’inaugurà el 30 de maig de 1999.