Montferri va néixer a partir de la conquesta de terres per part dels cristians als sarraïns. Els diferents senyors de Montferri, laics i religiosos, seran els encarregats d’administrar justícia, de bastir el temple, i de gestionar les aigües, els trulls, o altres elements del dia a dia, com la taverna o la carnisseria. Passejant pels seus carrers podeu trobar diferents construccions que ens parlen de la seva història al llarg dels anys.

Portal de Dalt, és una de les edificacions més antigues que es conserven al poble, part del clos emmurallat. Eren un conjunt de 3 portals: el portal del mig i el portal de baix, avui dia desapareguts.

Rectoria o Abadia, situada al Carrer Major, 41 que dóna també a la plaça del Dr. Josep Maria Vives. Documentada del segle XV, està adossada a l’església parroquial a la qual tenia accés per la part interior. 

Forn de Puja, en el qual els particulars podien coure el seu pa pastat, pagant el preu estipulat. Està al carrer Major, número 48.

Safaretjos, sabem que ja existien el 1578, per un escrit adreçat al Monestir de Stes. Creus. Al s. XIX van ser reconstruïts amb la forma actual. Allà les dones, podien compartir rialles i intimitats. 

Castell de Vilardida: Cal Tudó, coneguda també amb el nom de Castell o Torre de Vilardida, és a un extrem del petit nucli i és la casa més gran i la més antiga de Vilardida, va ser construït el 1151. L’estructura original de la construcció és la d’una masia fortificada amb una tanca exterior que aïllava l’habitatge i torre emmerletades. En l’interior, diverses estances s’obren a un pati. A la planta baixa són interessants els arcs de mig punt de pedra.  Una part del conjunt va modificar-se i es va obrir una façana al carrer principal del nucli, de planta baixa, pis amb balcons i cambra d’aire.

Barraques de pedra seca: Trobareu exemples d’aquestes construccions típiques de l’agricultura de secà tot passejant pel terme. Al novembre de 2018 aquesta tècnica constructiva va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.